Els primers moments al Machu Picchu.
Arribar al Machu Picchu després de la duresa del viatge va ser com el premi a l'esforç. Vam entrar per dalt, tal com es veu a les postals. Hi havia núvols que cobrien la muntanya del Huayna Picchu però era igual, la felicitat era immensa.
Aquella nit vam dormir a Aguas Calientes, el poble més proper, i al matí vam tornar anar a Machu Picchu, ara ben reposats, gaudint i passejant tranquil·lament de l'espectacle que teniem davant nostre.
Avui no calen paraules, només gaudir amb les fotos dels dos dies.
Curiosamente y para lo llorona que soy yo, fui de las pocas que no lloró de emoción, Marçal y yo nos abrazamos, hubo quien llamó por móvil a la familia, en fin todos lo celebramos, hubo un grupo que incluso abrió una botella de cava. Para Marçal fue como encontrarse con un amigo después de mucho tiempo.
Els nostres companys caminants Jose Luis, Joana, Lorena, Marçal, Gervasio, Silvana, Pilar, Juan José, Rosario i darrere Johannes, Ann i Hugo.
Vaig portar un còmic de l'any 77, on vaig dibuixar per primera vegada el Machu Picchu, per tenir aquesta imatge
Segellant els passaports al control d'arribada.
El Temple de les 3 finestres
Lloc on es van trobar mòmies. Kenni ens va fotografiar a tots aquí, en posició fetal com les mòmies inques. Jo ja ni provo d'entrar-hi.
Porta d'acces al darrere del Temple el Sol.
L'Intihuatana.
Kenni ens explica com tallaven les pedres a la pedrera de Machu Picchu.
Amb Pilar, en plan Black & White.
L'ultim dinar que vam fer junts a Aguas Calientes. Des d'aquí cada ovella al seu corral.
El poble d'Aguas Calientes. El tren passa pel mig. La via és un carrer més.
Al capdamunt de les escales tenim l'hotel
A la Plaça d'Armes d'Aguas Calientes.
Menjant pizza i una bona birra Cuzqueña.
L'habitació de l'hotel Rupa Wasi
El balcó de l'habitació
El dia següent de tornada al Machu Picchu.
El Temple del Cóndor. Al terra el cap i el cos i les roques són les ales.
La Joana i la llama
La segadora del Machu Picchu.
Una part de la ciutadella.
Aconseguim una foto de postal!
ºme algro tanto... hoy no puedo estar de broma, comparto tu emoción Marçal, me cae una lagrimilla, ya sabes que soy muy emotiva y leyenyo y viendo fotos me he puesto en tu piel y el bello,( el poco que tengo) se me ha erizado. Enhorabuena a los dos soys unos machopichones.
ResponEliminalas fotos me han encancantado, me seinto cerca vuestro y me alegro enorme que hayas llevado ese comic, que yo ya leia cuando viviais en Sant Cugat, Os quiero muchisimo. felicidades. Joana estas guapisima te quiero
ah!!!! que como es posibles que los incas hiciesen nichos tan estrechos? No puedo crer que no pensaran en que un día irias tu a hacerte una foto y solo te cabria una cuarta parte del trasero. Verlo para creerlo!!!!!!!!
ResponEliminatu Joana divina... como siempre hasta en esa posición
Enhorabona Papàs!!!! Esteu guapíssims i sembleu, que segur que ho esteu, molt feliços!!! L'Emília i jo ens alegrem que estigueu bé i us enviem petonets i abraçades! Aquí a ''Terra Baixa party's garden'' tot va de conya! Estem montant un negoci i ens estem forrant, hem montat una discoteca al rebedor! Hem comprat una pantalla gegant (a compte de Marçal) per poder veure el Barça-Madrid de demà!
ResponEliminaSalut i coca!
Tot això és meravellos, espero puguer-ho veure algun dia. Quina enveja!!! Disfruteu-ho, fins a la tornada,
ResponEliminaPilar Serentill