dilluns, 11 de maig del 2009

De Lima cap a casa


La Catedral de Lima a la Plaza de Armas.


A Lima no hi vam estar massa temps. De fet una mica el primer dia i l'últim matí abans d'agafar l'avió de tornada. 12 hores fins Amsterdam i un parell més fins Barcelona.

Ara ja som a casa, han estat 20 dies fora de casa. Ens ho hem passat molt bé, hem fet de tot: anar en avió, caminar, en bus, en barco, en una balsa de totora, en embarcació ràpida, en avioneta, en moto-taxi, en furgoneta, en tren... ja veieu han donat per molt. 
Ens ha agradat fer aquest blog, i també ens ha donat molta feina, però ens ho hem passat molt bé compartint amb vosaltres el viatge.
Per a mi, molts ho sabeu, ha estat un viatge especial, sobretot la primera setmana culminant amb l'arribada al Machu Picchu. I m'alegro molt haver-lo fet ara i que els meus pares ho hagin pogut veure.
Fins el proper viatge, ja us l'anunciarem amb bombo i platert! I és clar, tornarem a fer un blog!... Ah, i vosaltres quan volteu per aquest món féu-ne també un. Ens agradarà també compartir el vostre viatge.

En todos los viajes hay estaciones, paradas y apeaderos, hay viajes de ida, viajes de vuelta, viajes de ida y vuelta, tener con quien compartirlos es lo mejor.
 Este viaje ha estado lleno de mucha energia, todos nos habéis ayudado a que sea genial, os hemos sentido cerca aún estando a más de 10.000 km. 
Gracias y hasta el próximo.


Els balcons de l'època colonial estan pel tot el centre històric de Lima.


Una moderna plaça limenya. Fins i tot semblo un "pastillero"!.

Aquest és el Comitè d'acomiadament que va sortir per  les nostres últimes hores a Lima. Tot un detall!.

Al Palau Presidencial vam veure una exposició dels tresors trobats a la tomba del Senyor de Sipán. Or i plata per un tubo.

El Pacífic des del barri de Miraflores.


A punt de facturar les maletes.


Adéu Perú... fins sempre.

dissabte, 9 de maig del 2009

Paracas i les Illes Ballestas

Lleons Marins a les roques de les Illes Ballestes.

Això ja es va acabant. Ahir vam estar a Paracas i a les Illes Ballestas. Paracas és un poblet molt senzill al costat del mar i te el gran atractiu turístic del Parc Nacional de Paracas i les Illes Ballestas. També es pot veure a la muntanya el famós "Candelabro" diuen que fet segurament pels corsaris al segle XVII.
Ens va agradar molt la visita a les illes que vam fer en una embarcació ràpida que anava saltant sobre l'aigua. Allà vam veure lleons marins, pingüins i tota mena d'aus. Fins i tot l'illa estava blanca de les cagarades dels ocells. 
A la tarda vam agafar el bus de tornada a Lima...

Como dice Marçal, se acaba el duro, pero disfrutamos hasta el final. El paseo en lancha rápida fue una pasada, parecia que se iba a romper de un momento a otro de los botes que pegaba, encima el capitan iba diciendo "no se saquen los chalecos que es para encontrar más fácil los cuerpos" ja,ja, ja... iban unos coreanos que se lo estaban pasando pipa con las cámaras, en fin muy divertido, parece increible que en una reserva tan importante podamos ir con tanta libertad, casi podiamos tocar las rocas. El espectáculo de tanta especie incluidos pingüinos era increible, en fin todo muy guay!!, al regresar comimos ceviche al lado de la playa, que se estaba de fábula.

La platja de Paracas des de l'hotel.


Pelícans al port de Paracas abans d'anar a les Illes Ballestes.

A la barca que ens portava a les Illes.

El Candelabro al fons. 


A tota màquina rumb a les illes.

Les Illes Ballestes, un paradís d'ocells i altres bestioles.

Pingüins a l'agüait.

Gairebé no hi ha lloc ni per deixar la tovallola.


Foten-nos un Pisco-Sour a un xiringuito de Paracas.

divendres, 8 de maig del 2009

D'Arequipa a Nazca


Una de les figures de Nazca, el Colibrí.


Hola amics, hem viatjat des d'Arequipa fins a Nazca i hem sobrevolat les famoses línies. Cal dir que m'ha agradat més el vol en avioneta que les mateixes línies en sí, tot que que són d'alló més espectaculars, n'hi ha un munt.
Abans, a Arequipa vam anar al Museu on hi ha exposada la mómia Juanita que es va trobar a finals del segle passat al cim del volcà Ampato. Ens va agradar molt aquesta visita.
Després 9 hores de bus fins a Nazca i vam arribar a les dues de la matinada... no hi havia ningu pel carrer, vam ser els únics en baixar del bus...

En Arequipa pensabamos que la mañana sería larga y al final estuvo muy bien con la visita al Museo de los Santuarios Andinos, despúes a comer, coger el bús y ver otra moñada de peli (todas las pelis de los buses de la Cruz del Sur lo son), el camino de Arequipa a Nazca es puro desierto y de noche se me hizo eterno.
Las lineas de Nazca, como decian en Oh! Europa, "me les imaginava més grans", han estado bien todas, bueno todas no, la del astronauta seguro que la hicieron después de una "rave" de pisco-sour, tenías razón Pilar.


A l'entrada del Museu on s'exposa la mòmia Juanita.


La Joana al museu. Diu la Joana que està prohibit acudits fàcils. La mòmia Juanita és la que s'exposa dins.

No sé si trobarem cap taxi...


Mira per on, veig la repetició del golàs d'Iniesta a la Terminal de bus d'Arequipa!. Gooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooool!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Al peu de l'avioneta des d'on vam veure les línies de Nazca. No em van deixar pilotar, amb lo que m'agrada!

Atenció, aquest ninot que sembla un teletubbie es l'astronauta i sembla que té milers d'anys... això dieuen.

Volando... volando... a ver las líneas voy, a ver las líneas voy...

dimecres, 6 de maig del 2009

La Vall del Colca...


El cóndor pasa o... ¿Qué pasa con el cóndor?

Avui tornem a fer dos dies en un. Hem estat a la Vall del Colca. Hem vist algunes coses interessants, però sobretot hem gaudit del majestuós vol del cóndor. Ara som a Arequipa. Demà marxarem a Nazca. Potser no podrem penjar cap post ja que arribarem molt tard.

Ufffff!!!, cada dia estoy más agotada, hoy la diana ha sido a las 5 de la mañana y todo para ver volar a unos pájaros, vamos, si fuera para verlos ir en bicicleta aún!; no, en serio, es un espectáculo increible. No me extraña que para los incas fueran los mensajeros de los dioses (son los únicos animales que pueden mirar directamente al sol). 
Ahora entiendo por que en todos los hoteles que hemos estado había un cartel que ponía "LUGAR SEGURO DE SISMOS" estamos rodeados de volcanes y fallas, y no precisamente de Valéncia.
Por el caminose veían millones de monticulitos con piedras apiladas, se dice que son ofrendas a la Pachamama y a los Apus, yo por si acaso he puesto las mías, pero como veréis no me he olvidado de nadie.
Después de tan largo viaje, Marçal me ha sorprendido con una cena 5***** con poncho y músicos incluidos. 
Ahora a dormir........

Al Mirador dels Volcans. Des d'aquí se'n veuen uns quants. El Misti, l'Ampato... Estem a 4910 metres d'altitut... i sense mal d'altura!

Apilant pedretes i fent ofrenes per si de cas...

L'Hotel de Coporaque, a la Vall del Colca, amb els volcans al fons.

Tombes a la muntanya dels Collagües, unes tribus pre-inques. Confirma la teoria que d'aquí a cent anys tots calbs.

Quina gentada al Mirador per veure els cóndors volar!. 

En vam veure fins a deu! Quin espectacle!.

La Joana, la nena Flor de Lis i la petita alpaca "Caramelo".


No ens estem de res aquestes vacances. Fins i tot un mítin a Chivay, al Colca, d'un candidat a les presidencials peruanes.


Al Pati de los Naranjos del Convent de Santa Catalina a Arequipa. 

Llista numeradaLlista numeradaLlista numerada
Al Convent de Sta. Catalina. M'he assegut al menjador comunitari, però no va venir cap monja a portar-me res! Quina gana!


La Joana a la bugaderia del Convent. Es veu que troba a faltar la rentadora. Tants dies fora de casa!

Sopant a un restaurant a la Plaça d'Armes d'Arequipa. 

Salut!

dilluns, 4 de maig del 2009

Un matí per Puno

Ben aviat la ciutat de Puno ja rutlla a tot ritme

Avui hem arribat a Arequipa. Abans de la sortida del bus hem tingut temps de voltar una mica per Puno i els seus voltants. Així hem voltat per un mercat per veure l'ambientillo, després hem agafat un taxi per anar uns 35 quilòmetres a veure unes torres funeràries de l'any de la catapúm.
Al tornar demanem al taxista que ens deixi en el mercat de las Alasitas, un mercat que se celebra justament avui i que és ben curiós. A les 3 de la tarda agafem el bus fins Arequipa. Cinc hores de viatge en un bus, això sí, comodíssim.

Hoy hemos hecho una inmersión en la vida de Puno, y la verdad es que ha dado de sí, primero a las chulpas de Sillustani, después a un mercadillo super especial, compras lo que deseas en miniatura después lo llevas a otra parada donde hay una especie de chamanes te hacen un sortilegio y en principio se ha de cumplir, había gente que eran unos ansiosos y querian coches, casas, dinero.....tambien se pueden comprar títulos universitarios (por si a alguien le interesa, yo he estado tentada de pedirme uno, de lo que sea....).
Para comer Marçal se ha marcado un detalle y me ha llevado a un sitio "super" y a decir verdad ha sido divertido y con un ambientazo que no veas...ahora que la atracción del lugar eramos Marçal y yo, le pedí a la señora cubiertos y me trajo un tenedorcito de plástico y de cuchillo nada porque "aquí se come a trincho" a si que "hallá donde fueres haz lo que vieres", como pensaba que se había olvidado las servilletas se las pedí y un camarero muy amable trajo un rollo de papel de water y me ofreció un buen trozo, eso sí. De postre helado ambulante y para terminar un paseo romántico hasta el hotel en mototaxi cholo. 
Le quiero tanto.....
Ahora vamos a dormir ya que para variar nos hemos de pegar otro madrugón (Dios que vacaciones...) iremos al Cañon del Colca a caminar otra vez por la montaña y a ver si vemos condores, mañana no habrá internet así que hasta pasado mañana.


El petit té clar que el carrer ha d'estar net!

Les Chullpes de Sillustani, monuments funeraris rodons. 

El mercat de Las Alasitas de Puno. Quina gentada!

D'aperitiu, el rico coooooco!

Si algú necessita que li portem un títol universitari que ho digui urgentment. Potser encara estem a temps de portar-lo.

El Bulli de Puno. Vist el vídeo, la Joana sembla que ha fugit però no, es va quedar fins el final.


Aquesta dona fa una mena de sortilegi per una família que ha comprat una casa en miniatura i així que se li faci realitat en una de veritat en aquest any. Si fos tan fàcil...!


En moto-taxi fins a l'hotel.


Ara sí, luxe per viatjar, bus amb sofàs-llit i servei de "Terramozas" com li diuen aqui a les hostesses.

diumenge, 3 de maig del 2009

De Cuzco al Titicaca

El Titicaca és immens!.

Avui farem dos dies en un i així ens posem al dia. 
Ahir vam viatjar en bus des del Cuzco fins a Puno, al costat del llac Titicaca.  El bus de la companyia Inka Express va fer diferents parades turístiques en el recorregut visitant una esglèsia a Andahuaylillas, el temple de Viraqocha a Raqchi, dinar a Sicuani, breu aturada a La Raya el lloc més alt a 4318 metres sobre el nivell del mar, visita al museu lític de Pucará i finalment arribada a Puno.
Avui hem visitat les illes flotants dels Uros i Taquile. Pensar que els Uros si es barallen amb els veins de l'illa del costat, poden arrossegar les seves illes d'una banda a l'altra.
Taquile ens ha agradat, ens ha semblat un lloc molt tranquil i pintoresc. 
I per si no n'hi havia prou aquest dia de coses boniques, l'amic Xavier Solé m'envia un SMS on vaig intuir que el Barça guanyava al Bernabéu. Després ell i el Miquel m'ho confirmen també per SMS.

Casi ya estamos poniendo al dia el blog!, es divertido pero da una faena!, pensar que nos levantamos cada dia hacia las 6 de la mañana entre unas cosas y otras.
El camino de Cuzco a Puno fue interesante el altiplano es un espectáculo pero los pueblos por los que pasamos son de una pobreza extrema.
Puno es un caos, de personas en la calle vendiendo su mercancia, coches por todos sitios y mucho ruido.
Fuimos en plan guiri a coger el barco hacia las islas, el azul turquesa del Titicaca cuando ya esta en lago abierto es intensísimo, el guía nos explico la historia de los Uros y una vez en la isla nos hicieron una explicación muy interesante sobre la construcción de las islas y su organización como pueblo, hay escuela primaria y centro de salud flotantes es un Flippe!. Si os fijaís las chicas al final de las trenzas llevan unos enormes pompones (si son casadas negros, si son solteras de colores para atraer a los chicos, esto me lo explicó Mari la chica que me vendió unos cojines), en fin me extendería pero seria pesado.
Al final llegó, sí! una isla paradísiaca lo único malo es que esta llena de escaleras y a estas alturas ya estoy un poco mayor, lo mejor es que por fin encontramos a cinco mozos solteros así que chicas repartiroslos y si Dios reparte suerte a lo mejor acaba en boda quien sabe!, pensar que de tranquilas estaréis.
Nos separamos del grupo y fuimas a ver unas ruinas preincas y allí hicimos un pic-nic romántico con vistas al mar. Y para rematar la jornada un amigo envia un mensaje al Marçal (parecia que el Barça iba bien). 
Y para acabar aquí estamos, metidos en la cama viendo el Barça en diferido y Marçal más contento que un xínxol. 

Hasta mañana! si tenemos tiempo pues iremos a Arequipa. 

Chao!.

El temple de Viraqocha a Raqchi.

De Cuzco a Puno... passant per l'Havana a l'hora de dinar.

Recordeu que vam menjar Cuy?. Doncs això és el Cuy. El vam veure en una parada que va fer el bus.


La Raya, el punt més alt entre Cuzco i Puno.


L'Altiplà, una gran planície a gairebé 4000 metres d'altitud.


Pucará, al museu lític d'aquesta cultura. 


Arribada a Puno. Veiem la primera visió del llac Titicaca.


Esmorzant a l'hotel de Puno amb el Titicaca al fons abans d'anar a visitar les illes dels Uros i Taquile.


Una de les illes flotants dels Uros fetes de totora.


La Joana comprant a l'illa. Ens estem quedant pelats!.


El terra està touet touet.

Una cançó de despedida de les indígenes Uros. 


A tota màquina cap a Taquile.

Picnic a Taquile.


Una vista de l'illa.


Una altra vista.

Una bona notícia...


De camí a l'embarcador, un munt d'escales per baixar.


Arribada al port de Puno


Ah!, i aquesta foto va dedicada: Noies, els hem trobat a Taquile! Són cinc com volieu, cinc i solters!