A Barcelona esperant el primer avió. A les 5 del matí!
Ja hem arribat a Lima després d'un munt d'hores de viatge. Ja sabeu que hem volat amb KLM i hem de dir que molt bé el servei. De entrada han estat puntualíssims i durant el vol semblava que ens volien engreixar per Nadal, a tota hora ens portaven beure, pastissets, entrepans el dinar, el sopar...
Vam arribar a Lima al cap de 20 hores des que vam sortir per la porta de casa. Una bona dutxa, vam donar un tomb, a sopar i a dormir aviat. Avui ens hem aixecat ben frescos! El jet lag? What is it? Ara son les 7:30 del matí (a Catalunya son les 14:30). Avui volarem amb Lan Perú cap el Cuzco.
Ja us escriurem des d'allà!
Bon Sant Jordi a tothom. (He enviat una rosa dibuixada a totes les noies de les que tinc el seu e-mail. Als nois, ho sento, no us puc enviar un llibre, no he tingut temps a escriure'l).
Impresiona ver la salida del sol des de el cielo (soy un poco moña oi!), en el avión, como buena compañia semi-nórdica hacía un frio que pelaba, aproveche y vi tres pelis (Revolucionary road, Mamma Mia, y Marley y yo) el servicio como dice Marçal super bien, dormimos un poco, al final ya era pesado aunque no tanto como pensaba, una vez en Lima y despues de la ducha fuimos a pasear muertos de cansancio y cenamos nuestro primer ceviche mirando el Pacifico
Despues unas cuantas demoniadas y a dormir como angelitos, por suerte nada del jet lag, ahora el proximo reto es el mal de altura en Cuzco. Hasta la próxima.
La sortida de sol camí d'Amsterdam. Com diu la Joana, "Oi que és bonic... abraça'm!"
Des del finger a Amsterdam es veu l'avió que ens ha de portar cap el Perú
Dinant a l'avió. Com que no condueixo jo (el pilot no em deixa de cap manera) m'estic fotent un vinet de Xile.
La Joana amb bon humor, però tenia fred i es va embolicar amb una manta. Una mica Verge Maria afamada si que ho sembla.
Ja som a Lima de camí cap a l'hotel. Ens van venir a buscar a l'aeroport. La circulació era intensa i un punt caótica. Fan sonar el pito contínuament i feu puesto que passem!
Passejant per Lima veiem uns carrets de venedors de fruita
Amb més son que gana sopant amb vistes al Pacífic.
Mayra, la noia de la cafeteria de l'Hostal The Place, ens prepara molt amablement mate de coca pel mal d'altur que potser tindrem al Cuzco
A l'exterior del l'Hostal The Place veiem la Joana molt contenta amb una cantimplora de mate de coca.
que guay!!!! bien hallados los que estais por ahí! mate y que? que es eso de la cantimplora? empezais bien el trayecto. bueno os veo mañana a ver que haceis!!!! un beso
ResponEliminaMate de coca. Está bueno pero si hemos de elegir nos quedamos con la coca de Sant Joan lo que pasa es que no quita el soroche con la misma eficacia.
ResponEliminaAhora vamos a dormir y mañana ya colgaremos mes cositas.
Ei papàs!!! Veig que esteu força bé! Esperem que les caminades pel tossal o pel plà us hagin servit per ficar-vos prou forts com per aguantar el caminatxo cap al Machu-Pichu! Salut i força a la coca! Nosaltres estem més que bé, el dimecres vaig anar a dormir ben aviat (9:30 AM) per que el dijous teniam concert! Vam triunfar! Un petonet des d'Alpicat de l'Emília i meu!
ResponEliminaHola, Marçal i Joana. L'Antoni ens està ensenyant el vostre viatge. Ara són les 7 del vespre i som tots dos a la botiga, el Joan i la Palmira. Estem molt contents de que tot vagi bé, i ja tornarem a mirar el blog un altre dia. Petons.
ResponEliminaHola Joana, hola Marçal,
ResponEliminaQuè bé que esteu! Quina sana enveja!
Gràcies per la rosa que, per cert, enguany, té un mèrit especial: tants quilòmetres i tan fresca!
Que sigueu feliços i que el viatge continuï així de bé!
Records des del vostre poble!
Anna, ja saps que el Marçal us estima molt a totes, i a mès la Neli el va amenaçar amb treure-li molts punts si no rebia la rosa.
ResponEliminaAntoni, estic content que convidis els meus pares a veure el blog.
ResponEliminaTe'n dec una.